Som al costat del Mercat (etern en obres) de Sant Antoni. Al xamfrà dels Tres Tombs: cruïlla oberta, des d’on es veu tot. Bon lloc per a mirar sense ser vist, per a escriure. Tot i que, per a Martí Sales (Barcelona, 1979), sembla, no hi ha lloc dolent. Arriba mig puntual; la calor respecta, i s’asseu al sol, pel que acluca un ull de tant en tant, li queda un gest divertit, la veritat. Mola parlar de la vida i de l’existència amb aquesta ganyota a la cara, li treu ferro a tot plegat.
Només porta una llibreta a la mà, la mateixa –o semblant, n’haurà omplert un munt– amb la que ha anat prenent notes tants anys fins a arribar a la seva col·lecció de títols: “Huckleberry Finn” (poemari), “Dies feliços a la presó” (narrativa), etc. A més d’un grapat de traduccions, d’en Kurt Vonnegut per exemple. La mateixa que ha donat cançons a dojo amb Surfing Sirles, la que l’ha acompanyat en mil i un viatges. “Per mi l’escriptura no es la transmissió d’una idea preconcebuda en un text, sinó que a partir de la mateixa escriptura genero pensament. Per tant, sempre estic obert a relacionar-me amb el món. Tota l’estona és material. És a dir, escriure no és l’acte físic, sinó enfocar-se a l’escriptura (no per fer-ho servir), com a fons. Tot ho vaig posant al calaix: un concert, un passeig, un ‘polvo’, una entrevista...”.
Sense aquest ull de cronista de no-ficció i aquesta voluntat de descoberta, empesa pel beneït entusiasme, “Principi d’incertesa” no hagués estat. Al cap i a la fi, el relat és un tot on conviuen episodis concrets, anotacions, i, sobretot, altes dosis biogràfiques: viatges, drogues, amistats, discos, pel·lícules... “El principi d’incertesa és una prevenció contra la grandiloqüència”, que especificava a la seva columna a La Vanguardia en Jordi Graupera. “Sembla merament biogràfic, dietari, però al darrere hi ha una recerca constant de veure quina relació hi ha entre l’escriptura i la vida”, afegeix Sales, atent. Per a ell, la comunicació post-part és beneficiosa per saber què ha construït, fins a on ha arribat. I tot sembla indicar que és una novel·la que parla sobre la vida, ves. Què senzill, oi? Una novel·la plantejada en el moment exacte en què una notícia t’ho tomba tot: ‘I això, això qui cony ho ha escrit?’. “Principi d’incertesa” transita aquests llimbs. I amb bon ritme.
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.